Per problemes de transport la gent de més lluny va arribar una mica tard i van començar la jornada bé: esmorzant! Vam fer un bon esmorzar a base pa amb tomàquet i embotit. Un cop tips vam començar la pedalada.

Vam començar pujant a Soler Botey (casa on viuen els pares del Botey) on vam fer una visita turística a la casa. Llavors vam anar fins a Sant Sebastià, des d’on es podia veure una bonica vista de la plana de Vic. Llavors vam baixar cap de Sant Sebastià per acostar-nos cap al peu de la Miranda i la vam pujar. Finalment, vam baixar de la Miranda cap a Sta. Eulalia per un corriol molt xulo.

Podeu veure algunes fotos que vam fer aquí.

Primer vam estar cinc dies a Eivissa. La Lucy i la Carol ens van acollir a casa seva. Eivissa em va semblar una illa sorprenent. No és, ni molt menys, el que la gent diu, festa i platja. Té molt més, té indrets meravellosos que val la pena descobrir. A la galeria podeu veure les fotos.

Vam tornar d’Eivissa, vam rentar la roba i l’endemà, carretera i manta cap a França. Vam fer ruta amb cotxe des de Mimizan fins a Arcachon. Vam passar pels Landes, immensa extensió d’arbres plantats per l’home per evitar que la platja es mengés la terra. També vam visitar la Dune de Pyla. Es una duna que es va formar amb la sorra que va anar portant l’Atlantic. És mooolt gran, crec que fins que no hi ets no t’imagines la seva magnitud. Després de visitar Arcachon vam fer una tirada fins a St. Emilion. St. Emilion és un petit poblet medieval amb denominació d’origen vinícola. Em va agradar moltíssim. Té una església monolítica molt curiosa. Val la pena visitar-lo, per tastar bon vi i viure en un ambient medieval. També podeu veure les fotos aquí.

Va ser una caminada molt guapa amb un paisatge molt bonic.  Vam trigar unes 5 horetes parant a dinar. Al principi hi ha força pujada però un cop s’arriba al Coll de Malrem ja tot és pla i baixada (excepte la pujada al Castell de Rocabruna).

També ens va acompanyar molt el temps i feia sol però una calor suportable. L’únic problema va ser que em vaig lesionar, una torçada de turmell em va provocar un esguinç. Però què hi farem, paciència i esperar que es curi. La caminada va valer molt la pena.

Si voleu podeu veure algunes fotos a la galeria.

• Només l’última cançó, per cert molt bona (Jo faig cançons), d’en Jofre Bardagí. Llàstima!
• En Josep Thió. Un concert amb petits problemes tecnics al principi dels quals se’n va sortir com un rocker amb experiència. Les seves melodies tranquiles i enganxoses ens van captivar envoltats d’arbres.
• Fermín Muguruza: Els ritmes marxosos ens van fer moure el cos i va llançar les seves reivindicacions als quatre vents. I es que, entre bascos i catalans hi ha una complicitat especial!
• Lax’n'busto de relax no en va tenir gens. Tot al contrari, van oferir una canya que ens va sorprendre positivament. Vam redescobrir uns nous Lax’n'busto.
• Paradise Lost van fer sentir la seva contundent però polida música de forma serena i sense gaires embolcalls. Miri: Massa canya per mi!.
• Novo va permetre un descans a les nostres cames amb el seu chillout. Vam trobar a faltar més cançons en català de les que hi ha al disc. En Toti va estar al seu ambient i va moure l’esquelet amb els ritmes electrònics.

Ara estem a punt de gaudir la segona jornada de concerts. Al matí hem passat una bona estona de relax a la piscina prenent el sol i un bon bany.

Podeu veure les fotos que hem fet fins ara aquí.

Miri i Nalo.

Leeds és una petita ciutat amb força comerç i molt avançada. I està en vies de creixement. Té universitat i per tant es respira ambient universitari. Dóna la sensació d’una ciutat molt jove, però alhora bonica arquitectònicament, i que té molt per donar.

Crec que tots tenim la idea de que Liverpool és gris. Doncs la meva sensació un cop allà va ser totalment contrària. Una ciutat amb molta vida i amb un centre reduït que es pot voltar a peu. Això si, està abocada als Beatles, hi ha referències dels Beatles per tot arreu. Cosa que no considero negativa, em va agradar. Finalment dir que la festa nocturna és bastant impressionant.

Em deixo de rotllos, que com diuen: “Una imatge val més que mil paraules”. Millor veure les fotos!

Llavors vam anar al karaoke de l’Ametlla perquè el Marc deixés anar la seva vena de cantant i finalment, com no, vam acabar tancant el Pasternak …

A la galeria, podeu veure algunes fotos, podeu fer clic aquí. Les fotos són gentilesa de la Penélope. Muchas gracias!

- Via ferrada de les Baumes Corcades:

El dissabte al matí vam quedar el Xavi, la Verònica, la Laura, el Pere, en Cesc i jo per anar a fer la via ferrada de les Baumes Corcades. És la via ferrada que puja al Puigsagordi. M’ho vaig passar de conya! La via està molt ben equipada i en tot moment et sents molt segur. Hi ha trossos d’ascensió forta, d’altres de moviment horitzontal per la roca a alçada considerable, petits descensos, un pont de mico i una escala aèria.

Crec que cal destacar que diversos trams d’ascens tenen una mica de “panxa” i hi alguns passos complicats i molt divertits. També cal destacar el pont de mico que té 40 metres de llargada i està força alt (impressiona molt!). Pel meu gust el pont de mico es fa molt llarg i es força dur psicològicament (no obstant, la meva opinió tampoc és gaire objectiva perquè no n’he fet cap d’altre). Finalment, cal destacar el tram on hi ha la escala aèria, on hi ha un ascens força difícil i llavors hi ha l’escala aèria que fa força impressió per l’alçada i perquè està just a la punta de la roca.

Com es pot deduir dels meus comentaris, no sóc gens expert en escalada, ben al contrari, però ha estat molt divertit. Per repetir!

- Vol amb globus per la Plana de Vic:

Avui (diumenge) al matí hem anat el Marc, el Toni, la Mònica, el Marcel i jo a fer un vol amb globus per sobre la Plana de Vic. És una nova experiència que val la pena, no per la impressió ni per “l’aventura”, sinó pel paisatge i la sensació. Gràcies Marc!
La llàstima ha estat que avui no feia gens de vent i el globus quasibé no s’ha mogut per la Plana i hem estat quasi tota l’estona entre Vic i la Guixa. Només anàvem variant l’alçada. El pilot ha dit que em arribat a 800 metres. La veritat és que el paisatge que es veu de tant amunt és molt bonic, com podeu “imaginar-vos” veient les fotos. L’aterratge l’hem fet en un camí prop de la Guixa.

Des del meu punt de vista hi havia un nivell força alt. Hi havia bikers super preparats. Vam fer 11 voltes i vam quedar en la posició 25 de 40 de la nostra categoria. Personalment, estic força content donat el nivell que hi havia. El circuit feia uns 2,7 kms aproximadament.
També he penjat una foto que vam fer a la meva galeria de btt.

Fa uns 7 mesos aproximadament vaig comprar una llanta Mavic, amb eix Shimano que semblava que havia de ser una meravella. Doncs, com podeu veure aquí, durant les voltes de reconeixement de les 2 hores de resistència de Collsuspina la llanta es va doblar. Va ser en una baixadeta on s’hi va passar milers de vegades i a ningú se li va doblar la llanta.

Com és normal, vaig anar al Basolí perquè em canviessin la llanta per una de nova ja que estava en garantia. I, senyors, sorpresa la meva. La “persona” de recanvis de bici de Basolí només veure’m entrar ja es fot a riure i em diu “Quina pinya de t’has fotut!”. Jo li dic que no, que va ser en una baixadeta i ell em va començar a tractar de mentider dient que no podia ser. Es va enriure de mi una bona estona. No cal que expliqui els detalls, ja us els podeu imaginar…

Al final, no sabia dir-me res més que que no m’ho podia canviar i que no em podia acollir a la garantia (que no s’ho creia que havia estat en baixant normal). Em va dir que allò no era normal (dec ser un crack en els descensos potser que m’hi dediqui!). L’única opció que em va donar va ser que m’enviaven la llanta al fabricant pagant jo els ports i assegurant-me que no me la canviarien. Llavors, al final, quan ell ja no sabia què fer em va passar amb el del taller. Aquest (una mica més amable però sense tirar coets) em va dir que portés la llanta al distribuidor oficial Macario (són els que monten aquestes llantes). Li vaig demanar on estava i si em podia donar l’adreça i el telefon. Agafa una revista de mountain bike (el “Bike” crec) i en una pàgina de l’anunci de Macario em comença a dir els llocs. Llavors truco al que tenia més a prop (Montcada) i em diu (molt amablement, en serio) que el Basolí mai li ha comprat una llanta a ell i per tant no pot fer-hi res.

Al final em vaig cansar de fer el tonto i vaig donar-ho per perdut. Vaig anar-me’n a una botiga de bicis (d’on ara sóc client habitual) de Vic a comprar una llanta. Li explico el tema i em diu que ell ja es va trobar amb un problema amb aquestes llantes i que ell si que li va canviar la llanta al client que va tenir el problema (però menjant-se-la ell, Macario no va respondre). Finalment, compro una llanta Mavic amb eix Mavic muntada de a Mavic (sense passar per les mans dels de Macario).

Finalment, el final feliç és que tinc llanta però comprant-la de nou.

El motiu d’aquest post, no és el que no m’hagin donat una llanta nova (que hagués estat bé), sinó l’actitud maleducada del “responsable” de la secció de recanvis de bici de Basolí. Per tant, a partir d’ara, BOICOT A BASOLI! Penso fer correr tantes veus com pugui perquè es mengi els mocs darrera el taulell.

Esteu tots convidats a posar-hi els comentaris que tingueu.

Podeu accedir directament a l’àlbum clicant aquí.