Era un diumenge, el dissabte havia nevat , però no si va quedar, al quedar moll a la nit va glaçar .
Quan passaves pel damunt trepitjant el terra, era com si passessis per sobre un Tatami.
Les rodes, pinyons, parafangs artesans , ple de fang, era terrible però divertit.
Amb el Xavi vàrem marxar de Sant Quirze Safaja a les 8 mes o menys, poc ens pensàvem que passaríem tantes aventures juntes.
Vam fer un escalfament de 10 Km per carretera fins a Can Miqueló fins allà be.
Continuàvem direcció cingles de Bertí pel camí que va a l’Atmetlla del Valles, per alla avanç de arribar al creua-ment de Can Magre, ja anàvem amb les rodes plenes i tècnicament ,mirant de no agafar molt mes fang, era impossible.
20 Km portàvem a Can Mestret una caseta que hi ha pel camí.
Allà començava la veritat, cinglera, fang i molta baixada.
Abans de arribar a Puigraciós alla les cadenes varen quedar abarrotades de fang, les netejarem com vàrem poder.
Resulta que de Puigraciós...
Era un diumenge, el dissabte havia nevat , però no si va quedar, al quedar moll a la nit va glaçar .
Quan passaves pel damunt trepitjant el terra, era com si passessis per sobre un Tatami.
Les rodes, pinyons, parafangs artesans , ple de fang, era terrible però divertit.
Amb el Xavi vàrem marxar de Sant Quirze Safaja a les 8 mes o menys, poc ens pensàvem que passaríem tantes aventures juntes.
Vam fer un escalfament de 10 Km per carretera fins a Can Miqueló fins allà be.
Continuàvem direcció cingles de Bertí pel camí que va a l’Atmetlla del Valles, per alla avanç de arribar al creua-ment de Can Magre, ja anàvem amb les rodes plenes i tècnicament ,mirant de no agafar molt mes fang, era impossible.
20 Km portàvem a Can Mestret una caseta que hi ha pel camí.
Allà començava la veritat, cinglera, fang i molta baixada.
Abans de arribar a Puigraciós alla les cadenes varen quedar abarrotades de fang, les netejarem com vàrem poder.
Resulta que de Puigraciós fins a Montmany-Figaró no avia nevat ni plogut, baixàvem molt ràpid i vàrem arribar a Montmany.
La idea que teníem era de voltar els cingles de Bertí, però no ho vàrem aconseguir, el camí que vam agafar allà era el bo però a mig camí direcció a un mas i amb 30 Km
que no ens els treia ningú barem donar mitja volta per que no estàvem segurs de la trajectòria.
Seguidament, arribàvem al Figaró, tot baixada asfaltada. Alla baix no recordo si vàrem
esmorzar.
Traient el fang dels pinyons altre cop amb un cartró que lògicament extret del contenidor del cartró.
La cadena era seca com el ferro, no teníem lubricant. Solució: A un restaurant a demanar oli d’oliva.
Amb les cadenes ven lubricades vam demanar per anar a Aiguafreda, la resposta va ser per l’autovia o pel mateix camí que aviem deixat, tornar enrera quasi 35 Km enfangats.
Vàrem processar i decidir era baixar autovia avall, voltar cap a la Garriga direcció l’Ametlla del Vallès. Pedala que pedalejaràs fins a Bigues i Riells arribaràs.
50 Km portàvem i la fatiga arribava , la pujada en costa de Bigues a St.Feliu de Codines va ser terrible, jo vaig tenir que deixar-me caure a terra varies vegades a causa de la fatiga ( em vaig estirar a la vora de la carretera, com se n’estava de bé).
Ni el Isostar ni l’aigua no va revifar la maquinaria, tot i aixi a St.Feliu de Codines vàrem arribar-hi. En un bar reposarem i revifarem les forces amb patates de bossa i unes fantes de taronja. Fins alla el Xavi va aguantar com un campió.
Portàvem 60 Km i direcció a St.Quirze Safaja sense parar, a mitja pujada coneguda com la del 7’5 de pendent el Xavi fa fallir, les cames n xutaven, tenia fatiga com jo.
Es va recuperar i la baixada nova de la gasolinera fins a casa meu amb quatre gotes d’aigua incloses la vàrem fer a tope entre cometes.
Les 4 de la tarda de un diumenge, com si haguéssim fet una mini Selènika.
Posted by Guest on 03/08/2006 - 07:53:43 AM
-Umbandey- Racing MONDRAKER Team (toti)
Feu el seguiment de l'equip èlit que es van preparant per varies més pedalades, per fer alguna resistècia que altre.
Exemple: 2 h de resistencia, selenika, etc.
Posted by Guest on 19/07/2006 - 02:25:42 AM
El crak!
pocs km's del final, desprès de uns 1000 metres de desnivell acumulats amb pujades trenca cames ! En Toti encara es capaç d’anar davant i aixecar roda per la foto! :D
Posted by Guest on 20/06/2006 - 12:31:26 AM
Gàrgola famosa :-)
Ei Ferran, sóc l'Enric!!
Res, comentar que tinc aquesta foto idèntica... És que la gent arribem allà a on les gàrgoles i ens tornem bojos, liant-nos a fer fotos artistiques XDDDD
La única diferencia és que la meva era a l'agost, durant aquell estiu que va fer la onada de calor que va deixar tants morts..... Quina calda!!!!
El dia dels 65 Km, una historieta d'aquesta bici.
| show fullshow summaryEra un diumenge, el dissabte havia nevat , però no si va quedar, al quedar moll a la nit va glaçar .
Quan passaves pel damunt trepitjant el terra, era com si passessis per sobre un Tatami.
Les rodes, pinyons, parafangs artesans , ple de fang, era terrible però divertit.
Amb el Xavi vàrem marxar de Sant Quirze Safaja a les 8 mes o menys, poc ens pensàvem que passaríem tantes aventures juntes.
Vam fer un escalfament de 10 Km per carretera fins a Can Miqueló fins allà be.
Continuàvem direcció cingles de Bertí pel camí que va a l’Atmetlla del Valles, per alla avanç de arribar al creua-ment de Can Magre, ja anàvem amb les rodes plenes i tècnicament ,mirant de no agafar molt mes fang, era impossible.
20 Km portàvem a Can Mestret una caseta que hi ha pel camí.
Allà començava la veritat, cinglera, fang i molta baixada.
Abans de arribar a Puigraciós alla les cadenes varen quedar abarrotades de fang, les netejarem com vàrem poder.
Resulta que de Puigraciós...
Era un diumenge, el dissabte havia nevat , però no si va quedar, al quedar moll a la nit va glaçar .
Quan passaves pel damunt trepitjant el terra, era com si passessis per sobre un Tatami.
Les rodes, pinyons, parafangs artesans , ple de fang, era terrible però divertit.
Amb el Xavi vàrem marxar de Sant Quirze Safaja a les 8 mes o menys, poc ens pensàvem que passaríem tantes aventures juntes.
Vam fer un escalfament de 10 Km per carretera fins a Can Miqueló fins allà be.
Continuàvem direcció cingles de Bertí pel camí que va a l’Atmetlla del Valles, per alla avanç de arribar al creua-ment de Can Magre, ja anàvem amb les rodes plenes i tècnicament ,mirant de no agafar molt mes fang, era impossible.
20 Km portàvem a Can Mestret una caseta que hi ha pel camí.
Allà començava la veritat, cinglera, fang i molta baixada.
Abans de arribar a Puigraciós alla les cadenes varen quedar abarrotades de fang, les netejarem com vàrem poder.
Resulta que de Puigraciós fins a Montmany-Figaró no avia nevat ni plogut, baixàvem molt ràpid i vàrem arribar a Montmany.
La idea que teníem era de voltar els cingles de Bertí, però no ho vàrem aconseguir, el camí que vam agafar allà era el bo però a mig camí direcció a un mas i amb 30 Km
que no ens els treia ningú barem donar mitja volta per que no estàvem segurs de la trajectòria.
Seguidament, arribàvem al Figaró, tot baixada asfaltada. Alla baix no recordo si vàrem
esmorzar.
Traient el fang dels pinyons altre cop amb un cartró que lògicament extret del contenidor del cartró.
La cadena era seca com el ferro, no teníem lubricant. Solució: A un restaurant a demanar oli d’oliva.
Amb les cadenes ven lubricades vam demanar per anar a Aiguafreda, la resposta va ser per l’autovia o pel mateix camí que aviem deixat, tornar enrera quasi 35 Km enfangats.
Vàrem processar i decidir era baixar autovia avall, voltar cap a la Garriga direcció l’Ametlla del Vallès. Pedala que pedalejaràs fins a Bigues i Riells arribaràs.
50 Km portàvem i la fatiga arribava , la pujada en costa de Bigues a St.Feliu de Codines va ser terrible, jo vaig tenir que deixar-me caure a terra varies vegades a causa de la fatiga ( em vaig estirar a la vora de la carretera, com se n’estava de bé).
Ni el Isostar ni l’aigua no va revifar la maquinaria, tot i aixi a St.Feliu de Codines vàrem arribar-hi. En un bar reposarem i revifarem les forces amb patates de bossa i unes fantes de taronja. Fins alla el Xavi va aguantar com un campió.
Portàvem 60 Km i direcció a St.Quirze Safaja sense parar, a mitja pujada coneguda com la del 7’5 de pendent el Xavi fa fallir, les cames n xutaven, tenia fatiga com jo.
Es va recuperar i la baixada nova de la gasolinera fins a casa meu amb quatre gotes d’aigua incloses la vàrem fer a tope entre cometes.
Les 4 de la tarda de un diumenge, com si haguéssim fet una mini Selènika.
Posted by Guest on 03/08/2006 - 07:53:43 AM